La primera marxa feminista de la història

Espirituals ara i aquí

Per Montse Castellà. Dij, 29/07/2021
a Espirituals ara i aquí

Tot va començar a Vaishali, a l’estat de Bihar, a l’Índia. Vaishali és considerat, juntament amb Bodhgaia, un del llocs més emblemàtics del budisme. Es diu que Buda Sakyamuni, després d’assolir el Despertar sota l’arbre de bodhi a Bodhgaia al segle III aC, solia passar la temporada de pluges a Vaishali, on es reunia amb els seus deixebles.

Segons fonts historiogràfiques, passats cinc anys del Despertar de Siddharta Gautama, va ser també a Vaishali on Mahaprajapati –la seva tia i mare adoptiva- li va demanar al Buda, per tercera vegada, que permetés admetre dones a l’ordre monàstica. Es diu que el Buda, conscient de la gran amenaça que això representava per a la societat patriarcal d’aquella època, en principi, es va mostrar reticent a l’hora d’ordenar dones monges.

Però aquella vegada Mahaprajapati no anava sola, anava amb 500 dones més. Havien decidit, totes elles, desobeir i fer front a les exigències i obligacions socials a les que estaven sotmeses. Es van rapar el cap, es van vestir amb les túniques color safrà dels renunciants, i van emprendre el llarg camí cap a Vaishali. Hi ha relats textuals que descriuen les condicions deplorables en les que finalment van arribar; tanmateix es van seure a terra davant al portal declarant que no s’aixecarien fins a ser admeses.

Aquella marxa de 500 dones a la recerca de la seva llibertat es considera la primera manifestació feminista de la història. En aquella ocasió, van aconseguir que el Buda finalment acceptés la seva admissió a l’ordre monàstica amb la condició que les monges assumissin 8 vots més que els monjos, tots ells relacionats amb la submissió i vigents encara avui dia.

Al Casino Prado de Sitges http://www.casinoprado.cat/

Edicions

cobertaPLECS-CAT-home2

Present i futur de les tradicions espirituals

Diàleg entre Xavier Melloni i Elías Capriles

Perquè una tradició espiritual o religiosa es mantingui viva, i segueixi sent font de inspiració, ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en que es troba. Hi ha d’haver una disposició per transformar el que és cultural i per preservar el que és essencial. Aquest diàleg entre un cristià i un budista ens aporta unes reflexions clau en tot aquest procés.

Coedició amb la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB)

El llibre és bilingüe català-castellà – Traducció al català: Glòria Puig

Transcripció del diàleg: Montserrat Quera.

Preu exemplar: 12€ (despeses d’enviament incloses)

Descompte del 30% per a centres, llibreries o altres punts de venda

Per més informació i comandes, enviar correu plecs.budistes@gmail.com

Temps de vacances

Espirituals ara i aquí

Per Montse Castellà Olivé Dm, 05/01/2021

La paraula vacances, que ve del verb llatí vaccare, vol dir estar lliure, buit d’ocupacions. Tanmateix, el que nosaltres solem entendre per vacances, s’allunya molt del seu vertader significat. El que solem fer és simplement canviar unes ocupacions per unes altres que, de vegades, poden ser fins i tot més estressants que les habituals. No obstant, el sol fet de trencar la rutina, ja ens és gratificant, perquè ens proporciona una sensació de llibertat, encara que il·lusòria i efímera. Interiorment, però, continuem ocupant-nos, omplint tots els espais buits, corrent d’un pensament a l’altre, d’un estat d’ànim a l’altre…

Les vertaderes vacances succeeixen, només, quan som capaços de parar, quan som interiorment lliures d’ocupacions, només així podem reposar i regenerar-nos de debò. Sorgeix, aleshores, l’espai buit que ens permet connectar amb nosaltres, és com tornar a casa desprès d’una llarga jornada. Per fi, podem descansar, deixar de fer i senzillament ser. No cal, doncs, anar massa lluny per fer vacances, estan sempre disponibles a qualsevol lloc i a qualsevol moment.

Dit amb altres paraules:

silenciar el cos

silenciar la ment

romandre en el no-temps

de l’instant present

sents el vent?

La perspectiva i l’aportació de les dones en l’àmbit de les religions

Espirituals ara i aquí

Per Montse Castellà. Dv, 02/10/2020
a Espirituals ara i aquí

Totes les grans religions han nascut, majoritàriament, en el si de societats fortament patriarcals. En aquest tipus de context sociocultural, les dones sempre han estat relegades a l’àmbit familiar, assumint papers lligats a la submissió i totalment excloses de qualsevol tipus de lideratge, tant polític i cultural com religiós.

En conseqüència, és lògic deduir, i fàcil de constatar, que la interpretació que ens arriba de les religions, així com la major part de la documentació historiogràfica que existeix, és a partir d’una visió androcèntrica (1). Els textos, escriptures i litúrgies han estat escrits per homes en primera persona; qualsevol referència a les dones apareix com a objecte i no com a subjecte. Per tant, la seva visió i experiència ha estat, des de sempre, exclosa i silenciada.

Aquesta manca de testimoniatge per part de les dones, juntament amb la falta de referents femenins en la majoria de les tradicions espirituals, representa un repte fonamental que tots hem d’assumir – tant dones com homes- per a la preservació de les religions en l’època actual.

Pel que fa al budisme, que es va originar a l’Índia fa més de 2.500 anys, el tema de gènere no es diferencia massa de les altres tradicions religioses. Es diu que el Buda, tot i defensar les dones i lluitar pels seus drets, es va mostrar reticent a l’hora de crear un orde de monges. Finalment, va accedir, però amb la condició que les dones observessin vuit vots més que els homes, tots ells relacionats amb la subordinació i vigents encara avui en dia.

No obstant això, per aquelles primeres dones aquest pas va representar poder seguir un camí espiritual cap a la llibertat. Així ho testimonia la literatura therigatha, amb versos com ara aquest:

Oh, dona, aconsegueix la llibertat com jo!

Totalment alliberada dels monòtons treballs de la cuina,

tacada i bruta entre les olles,

el meu groller espòs, amb menys reputació que una ombra,

no fa més que estar assegut.

neta ara de tot el meu anhel i odi passats,

medito tranquil·lament sota l’ombra dels arbres…

Oh! Que bé s’està així! (2).

Aquestes condicions favorables per a les primeres dones practicants, es donen també tant en l’origen del cristianisme com en el de l’islam. Així i tot, la història ens evidencia que, amb el temps, la situació s’endureix…

Perquè una tradició espiritual segueixi sent viva, autèntica i vàlida per a tots els éssers humans, ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en què es troba. Com diu S.S. el Dalai Lama: “És fonamental que sapiguem distingir entre el que és cultural i el que és essencial. Hem de ser destres a deixar que els aspectes culturals es transformin i preservar, alhora, el que és essencial. La situació de les dones en el budisme, així com en la majoria de religions, és un aspecte cultural i s’ha de canviar. Haureu de ser, però, vosaltres les dones, les que prengueu la iniciativa”(3).

És rellevant observar que el budisme, al llarg de la seva evolució històrica, s’ha anat ajustant i adaptant a les diferents cultures receptores que l’han acollit. Aquesta qualitat flexible és el que ha propiciat la diversitat de tradicions budistes existents, les quals, tot i sent diferents, comparteixen els mateixos principis fonamentals. Possiblement, un dels aspectes més enriquidors, que Occident pot aportar al budisme, és la inclusió de la visió i l’experiència de les dones.

En termes generals, i per tant també en l’àmbit religiós, les dones sempre han estat relegades a la perifèria del poder. Si bé aquest fet ha estat considerat com un obstacle constitueix alhora una gran oportunitat, doncs, en no tenir res a perdre, són les dones les capdavanteres en la creació de noves estructures que s’ajusten a l’època actual -les xarxes- les quals permeten relacionar-nos i organitzar-nos a partir d’un pla horitzontal que fomenta la igualtat i la cooperació, desafiant les antigues estructures jeràrquiques o institucions de poder. Així doncs, la discriminació a què s’han vist sotmeses les dones ha cedit pas a una capacitat d’actuació transversal sense precedents.

En aquest sentit, és important establir vincles de caràcter interreligiós que permetin compartir, crear i fomentar l’acció conjunta. Però, sobre tot, cal que les dones, en benefici de la pròpia tradició religiosa, hi mantinguin i generin una visió crítica. Només així es pot detectar i  fer front, de manera creativa i oberta, als diferents aspectes que requereixen una reconstrucció, per tal que les tradicions religioses siguin camins espirituals íntegrament vàlids per tothom i en qualsevol època. 

1.  Rita M. Gross. El budismo después del patriarcado. Historia, anàlisis y reconstrucción feminista del budismo, Madrid. Editorial Trotta, 2005
2. Susan Murcott.  First Buddhist Women, Berkeley,CA. Parallax Press, 1991
3. Primera Conferencia de S.S. Dalai Lama amb ensenyants occidentals de budisme (1993)

Paradigmas emergentes y tradiciones espirituales

Paradigmas emergentes y tradiciones espirituales

Desde la época de Descartes y Newton, nuestra percepción del mundo ha estado basada en una visión mecanicista y fragmentaria de la realidad. Hemos actuado como si pudiéramos conocer y controlar el mundo desde fuera, como si estuviéramos separados de él, hemos separado el objeto del observador. Esto nos ha llevado a crear una sociedad depredadora basada puramente en los intereses económicos a corto plazo. Y ha generado tal alto grado de competitividad y consumo frenético, que nos ha llevado a una situación sin precedentes a lo largo de la historia: todos somos responsables y a la vez víctimas de la destrucción de nuestro propio planeta. Muchas especies ya han desaparecido y todos podemos sentir, hoy más que nunca, la fragilidad de nuestra propia existencia y la de toda la humanidad.

Actualmente, y desde principios del siglo XX, la física de vanguardia nos muestra que la realidad está fundamentada en procesos relacionales. La investigación en el campo atómico y subatómico de principios del siglo XX llevó a los científicos a tener que afrontar una nueva realidad totalmente extraña y más allá de cualquier expectativa. Constataron que estas totalidades –ya sean células, cuerpos, ecosistemas o incluso el planeta en sí- no son precisamente un compuesto de partes desunidas, sino que son sistemas organizados de manera dinámica e intrínsecamente equilibrados, interdependientes en cada movimiento, cada función, cada cambio de energía e información. Lo que es real ahora ya no es la materia, pura y dura, sino la conciencia, el espíritu, aquello que es intangible. Todo este proceso impulsó un cambio de paradigmas equiparable, según algunos, a la revolución copernicana.

Hoy en día sabemos, científicamente, que la realidad es holística, circular, integradora, que todos los elementos que la constituyen están interrelacionados y son interdependientes. Las dualidades se complementan sin perder su especificidad: el cuerpo y la mente, la ciencia y la mística, la espiritualidad y el compromiso social, las religiones teístas y las no-teístas, Oriente y Occidente y así un largo etcétera, convergencias que nos incitan a una conciencia más amplía, a una nueva manera de hacer y ser. En palabras de Einstein: “Un ser humano es parte de un todo al que llamamos ‘universo’, una parte limitada en el tiempo y el espacio. Este ser humano se ve a sí mismo -sus pensamientos y sensaciones- como algo separado del resto; es una especie de ilusión óptica de su conciencia. Esta ilusión es para nosotros como una cárcel que nos limita a nuestros deseos personales y a sentir afecto sólo por unas pocas personas que nos son más próximas. Nuestra tarea ha de consistir en liberarnos de esta cárcel ampliando nuestros círculos de amor y compasión de modo que abarquen a todos los seres vivos y a toda la naturaleza en su esplendor”.

Necesitamos urgentemente cultivar nuestra dimensión espiritual, nuestra cualidad humana, para poder integrar e interiorizar esta visión más amplia de la realidad. Debemos sentir, y no solo saber, que todos formamos parte de un todo más grande que es la Tierra, que todos formamos parte de una gran familia que es la humanidad. En este sentido, simplemente debemos volver a los orígenes de las tradiciones espirituales, abrazar el legado de sabiduría de las tradiciones más antiguas de la humanidad. Debemos ser capaces de transcender esta noción errónea de un yo autoexistente e independiente del resto, superar la visión estrecha y limitada del egocentrismo. Las tradiciones espirituales nos ponen a nuestro alcance los principios filosóficos que requiere la comprensión de esta visión – no-dual, holística e integradora- como fundamentos de los paradigmas emergentes actuales. I eso es así, no solo en cuanto al conocimiento intelectual, sino que también transmiten las vivencias de mujeres y hombres que se han adentrado en el camino del autoconocimiento y que nos pueden servir de referentes y de inspiración a lo largo de nuestro propio camino.

Montse Castellà Olivé

Versión en catalán: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/espirituals-ara-aqui/paradigmes-emergents-tradicions-espirituals-261306

 

 

 

 

 

MEDITACIÓ i TXI KUNG

 

era 3_edit

Taller-retir conduït per Montse Castellà

Data:     Dissabte 1 de febrer, 2020

Horari:  De 10h a 19h

Lloc:      Font-rubí (Alt Penedès)

Portar:  Coixí, estora i alguna cosa de menjar per compartir

Aportació: 40€

Inscripció prèvia a través de plecs.budistes@gmail.com

Més informació: Tel. 616925483

MEDITACIÓ

Taller-retir de primavera

conduït per Montse Castellà

primavera

Data:     Dissabte 27 d’abril 2019

Horari:  De 10h a 19h

Lloc:      Font-rubí (Alt Penedès)

Portar:  Coixí i estora (si es vol seure a terra) i alguna cosa de menjar per compartir

Aportació: 40€

Inscripció prèvia: enviar correu a plecs.budistes@gmail.com

Més informació: Tel. 616925483

 

Nova publicació de Plecs Budistes Edicions amb coedició amb la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes:

cobertaPLECS-CAT-home2

Present i futur de les tradicions espirituals

Diàleg entre Xavier Melloni i Elías Capriles

Perquè una tradició espiritual o religiosa es mantingui viva, i segueixi sent font de inspiració, ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en que es troba. Hi ha d’haver una disposició per transformar el que és cultural i per preservar el que és essencial. Aquest diàleg entre un cristià i un budista ens aporta unes reflexions clau en tot aquest procés.

El llibre és bilingüe català-castellà – Traducció al català: Glòria Puig

Transcripció del diàleg: Montserrat Quera.

Preu exemplar: 12€ (despeses d’enviament incloses)

Descompte del 30% per a centres, llibreries o altres punts de venda

Per més informació i comandes, enviar correu plecs.budistes@gmail.com

 

 

IMG-20181110-WA0008

Inscripcions: https://www.ccebudistes.org/

IMG-20181110-WA0008

Us podeu inscriure a través del web:https://www.ccebudistes.org/es/

file-4

BUDISTES PER LA PAU hi col·labora
Si voleu integrar-vos a aquesta nova plataforma de budisme compromès, envieu correu a plecs.budistes@gmail.com

pancarta_dinA3

S’acaba d’obrir aquesta plataforma de budisme socialment compromès
La primera acció és la participació a la manifestació del proper diumenge dia 15/4. Punt de trobada: davant l’hotel Catalonia de la Pl. Espanya a les 12h
Us hi esperem!

primavera

Taller de meditació a Font-rubí
amb Montse Castellà

Dissabte 7 d’abril

Sessions de pràctica conjunta a l’interior i a l’aire lliure. Es combinarà la meditació asseguda, en el context del budisme, amb meditació caminant i txi kung al bosc.
Lloc: Font-rubí (Alt Penedès)
Horari: de 10h a 19h
Portar: dinar per compartir, coixí, estora i calçat còmode per caminar
Aportació: 40€

Inscripcions: plecs.budistes@gmail.com Tel. 616925483

pais conscient2
Inscripcions i més informació:
http://paisconscient.ineval.org/esdeveniment/simposi-dinterioritat-compromesa/