Diàleg entre una cristiana i una budista – Teresa Forcades i Karma Lekshe Tsomo

Tot va començar a Vaishali, a l’estat de Bihar, a l’Índia. Vaishali és considerat, juntament amb Bodhgaia, un dels llocs més emblemàtics del budisme. Es diu que Buda Sakyamuni, després d’assolir el Despertar sota l’arbre de bodhi a Bodhgaia al segle III aC, solia passar la temporada de pluges a Vaishali on es reunia amb els seus deixebles.

Segons fonts historiogràfiques, passats cinc anys del Despertar de Siddharta Gautama, va ser també a Vaishali on Mahaprajapati –la seva tia i mare adoptiva- li va demanar al Buda, per tercera vegada, que permetés admetre dones a l’orde monàstic. Es diu que el Buda, conscient de la gran amenaça que això representava per a la societat patriarcal d’aquella època, en principi, es va mostrar reticent a l’hora d’ordenar dones com a monges.

Però aquella vegada Mahaprajapati no anava sola, anava amb 500 dones més. Havien decidit, totes elles, desobeir i fer front a les exigències i obligacions socials a les quals estaven sotmeses. Es van rapar el cap, es van vestir amb les túniques color safrà dels renunciants, i van emprendre el llarg camí cap a Vaishali. Hi ha relats textuals que descriuen les condicions deplorables en què van finalment arribar; tanmateix van seure a terra davant al portal declarant que no s’aixecarien fins a ser admeses. Aquella marxa de 500 dones a la recerca de la seva llibertat es considera la primera manifestació feminista de la història. En aquella ocasió, van aconseguir que el Buda finalment acceptés la seva admissió a l’orde monàstic amb la condició que les monges assumissin 8 vots més que els monjos, tots ells relacionats amb la submissió i vigents encara avui dia.

Pilar d'Ashoka a Vaishali

Pilar d’Ashoka a Vaishali

Passats 2.500 anys, a l’hivern del 2012, vaig anar a Bodhgaia per assistir a una de les congregacions budistes més importants: els Monlam on durant 10 dies es fan rituals i es reciten oracions i plegaries d’acord a les maneres tradicionals preservades al llarg de l’historia. La meva estada a Bodhgaia, el nucli i l’origen del budisme, va ser per a mi una gran benedicció. No obstant això, allà vaig constatar, de primera mà, com en el budisme es continuen perpetuant les mateixes antigues estructures jeràrquiques de poder i domini patriarcal, almenys pel que fa a Orient.

Poc temps després, a principis del 2013, vaig tornar a viatjar a l’Índia, aquesta vegada a Vaishali on se celebrava la 13a trobada de Sakyadhita, l’associació internacional de dones budistes. Aquell any, la trobada tenia lloc en el mateix indret on es van congregar aquelles primeres 500 dones budistes. Vaig sentir que volia unir-me a aquelles dones que, seguint el camí que va obrir Mahaprajapati, segueixen lluitant per alçar les seves veus i poder contribuir en l’evolució del budisme integrant la visió i l’experiència de les dones. Allà va ser on vaig conèixer a Karma Lekshe Tsomo, cofundadora i impulsora del moviment Sakyadhita.

Una tarda, xerrant amb ella, em va preguntar què volia dir el meu nom. Li vaig parlar de la muntanya de Montserrat, de la Moreneta com a manifestació de la naturalesa de buda en forma femenina. Llavors vaig recordar a la Teresa Forcades, monge benedictina i lluitadora per a la justícia i els drets socials que, com ella, feia front als condicionaments socials patriarcals. Vaig sentir que tot aquell relat a Karma Lekshe Tsomo li havia impactat. L’endemà em va proposar que, aprofitant que havia de viatjar a Europa, podria passar uns dies a Catalunya, anar a Montserrat i conèixer la germana Teresa.

De tornada, els fils es van anar entrecreuant de manera natural, i el juny d’aquell mateix any hi va haver una primera trobada entre Karma Lekshe Tsomo i Teresa Forcades a Montserrat. Pocs dies després, tenia lloc un diàleg obert on un gran nombre de persones hi van poder participar. El recull d’aquest diàleg es va editar i finalment publicar el dia de Sant Jordi d’enguany. S’ha encetat així, una nova plataforma de diàleg entre dones de diferents tradicions espirituals compromeses en el canvi social. Pas a pas, deixant que els fils vagin entrecreuant-se, es va formant el teixit d’una nova societat, una nova manera de fer i ser. Com diu el Xavier Melloni, tan de bo caminant pels santuaris del passat puguem anar creant els santuaris del futur.

Imatge del diàleg entre Karma Lekshe Tsomo i Teresa Forcades, celebrat el 13 de juny de 2013 a la Casa del Tibet de Barcelona.

Imatge del diàleg entre Karma Lekshe Tsomo i Teresa Forcades, celebrat el 13 de juny de 2013 a la Casa del Tibet de Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s