Budisme Compromès

El terme budisme compromès va ser originalment utilitzat pel mestre budista zen vietnamita Thich Nhat Hanh per referir-se a la posada en acció dels ensenyaments del Dharma en els diferents àmbits de la societat: el de l’educació, la política, el medi ambient, l’economia, la justícia social…

Aquest vessant del budisme ens arriba a Occident en un moment en el que s’està gestant una “nova” visió de la realitat. Estem passant d’una visió fragmentària i mecanicista a una visió integradora i holística de la realitat. Parlem de crisi econòmica, de crisi ecològica, alimentària… però si anem més a fons, ens adonarem que es tracta d’una crisi de la percepció de la realitat.

El budisme, ens aporta una cosmovisió mil·lenària basada en el concepte de Pratītyasamutpāda, en sànscrit, segons el qual res existeix per sí mateix,  tot està interrelacionat i és interdependent. Aquest concepte convergeix ara amb els descobriments científics de la nova física, que si bé resulten desconcertants per al pensament occidental, coincideixen notablement amb el llegat de saviesa de les tradicions espirituals més antigues de la humanitat. No només el trobem en els textos del taoisme, hinduisme o budisme, sinó també en la dimensió mística del cristianisme, el judaisme i l’ islam, així com entre els pobles indígenes que encara avui dia preserven aquesta visió.

Per tant, el budisme contribueix a l’abastament dels principis filosòfics que requereix la comprensió d’aquesta visió global, holística i integradora com a fonaments per al canvi de paradigmes emergent. No obstant, per tal que aquest canvi sigui real i perdurable ha de sorgir de l’experiència individual de cadascú i no només del coneixement intel·lectual. En aquest sentit, el budisme ens aporta també la metodologia que permet la integració i la interiorització d’aquesta percepció de la realitat: la meditació.

Anuncis